Barcelona reforça la vigilància i control de rosegadors als espais públics

Els múrids formen part de l’ecosistema urbà i les espècies com la rata de claveguera (ratus norvegicus), la rata negra (rattus rattus) o el ratolí domèstic (mus musculus) s’han estès històricament de forma associada als moviments i assentaments humans.

A les ciutats, el desequilibri dels factors ambientals que afavoreixen la proliferació d’aquestes espècies poden provocar puntualment increments poblacionals que han d’abordar-se amb diferents estratègies de control.

Entre aquests factors ambientals destaca l’increment de l’ús dels espais públics, que es tradueix en una major generació de residus i per tant més recursos per a la proliferació de plagues. També cal assenyalar l’augment de la superfície de verd urbà, que suposa beneficis ambientals i socials i millora de la qualitat de vida i el benestar a les ciutats, però amb l’efecte de més oportunitats per al refugi i nidificació de múrids. Un altre dels factors és la manca de programes de vigilància i control en alguns en espais de la ciutat que no són de gestió municipal, fet que pot afavorir l’establiment de rates i ratolins, com és el cas de solars, comerços, magatzems, jardins privats, i d’altres. Aquests i altres factors suposen un increment d’activitat d’aquests animals. A Barcelona, l’Agència de Salut Pública (ASPB) ha anat augmentant els recursos del programa de vigilància i control de rosegadors amb l’objectiu de controlar-ne la proliferació i respondre a les comunicacions ciutadanes al respecte.

“Des d’avui i fins el mes de novembre reforçarem la vigilància i control dels rosegadors als espais públics de Barcelona”, ha explicat la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, que tot i que ha explicat que “els rosegadors no són un problema de salut pública a la ciutat ni ho han sigut en els últims anys” i tampoc són un tema exclusiu de Barcelona, aquest reforç de les intervencions durant els mesos d’estiu es fa perquè en aquesta època acostuma a produir-se un petit repunt de les peticions d’intervenció. “Totes les queixes veïnals que arriben reben una resposta”, ha afegit Tarafa, com demostra el fet que l’any passat es van rebre 1.600 queixes però es van fer 12.500 intervencions.

“Amb el reforç podrem fer unes 15.000 intervencions a finals d’any i podrem seguir mantenint que els rosegadors no siguin un problema de salut pública a la nostra ciutat”, ha explicat la comissionada de Salut. A més a més, l’ASPB està fent en un treball pioner per poder arribar a conèixer la densitat d’aquests animals a la trama urbana, atès que no existeix cap estudi similar i fins ara s’ha pogut veure que el nombre de queixes que es reben no es correspon necessàriament amb aquells indrets en què la presència de rates i ratolins és superior a la mitjana. Gemma Tarafa ha recordat també la importància de la coordinació entre els diferents serveis municipals, així com la col·laboració ciutadana perquè els terrenys privats tinguin el manteniment adequat.

 

Més equips a la via pública

Enguany i durant els propers mesos, fins al novembre, el programa de detecció i control de plagues de l’ASPB es reforçarà fins a tenir 10 equips de treball (constituïts per 2 treballadors, per tant un total de 20 tècnics-operadors) que desenvoluparan les tasques de control de múrids a la ciutat (en l’actualitat hi ha 5 d’aquests equips). Aquests equips permetran intensificar les 3 línies de treball que són essencials per reduir l’impacte dels múrids: la vigilància, el control de situacions més agudes i l’atenció d’incidències ciutadanes.

– El control de situacions més agudes pot incloure la intensificació de les visites, l’augment dels punts de control, el canvi de les eines de control, o una combinació de diverses accions.

– La vigilància es fa a partir de l’anàlisi del risc de plagues. Es valoren factors que n’afavoreixen la proliferació, com l’existència d’espais on els múrids poden trobar refugi i aliment. A partir de l’anàlisi es defineixen unes zones on fer la vigilància de manera activa, és a dir, buscant evidències de la presència de múrids i iniciant actuacions abans que generin molèsties. Aquesta vigilància es fa tant a nivell de la xarxa de clavegueram com de zones superficials.

– En relació a donar resposta a incidències ciutadanes, l’Agència remarca que el contacte amb la ciutadania és essencial per a educar sobre què fer i com evitar la presència de rates i ratolins, i per tal d’obtenir dades precises vinculades a l’activitat de múrids.

Atenció a les comunicacions de la ciutadania

Cada any es gestionen més de 1.600 comunicacions de rosegadors, però cal tenir en compte que les àrees d’intervenció de l’ASPB són sempre els espais públics de la ciutat. A partir del coneixement de les particularitats d’aquestes incidències i de la informació que es recopila al territori, anualment s’articulen més de 550 plans d’actuació per la gestió d’incidències de rates i ratolins. Així, durant el 2016 es van fer un total de 12.500 intervencions sobre el terreny referides a aquest àmbit, que amb el reforç a desplegar els propers mesos permetrà arribar a prop de 15.000 una vegada finalitzat l’any 2017.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Contacto: barcelonaaldia21 (arroba) gmail.com

Subir ↑