El 32,4% dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista

El Departament d’Estudis del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un anàlisis de la distribució salarial a Barcelona, una informació fins ara inèdita per a la ciutat i que revela que el 32,4% dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista, un percentatge que s’eleva fins al 64,7% entre els menors de 30 anys [1].

Aquest informe Distribució, Dispersió i Desigualtat salarial a Barcelona 2010-2015 dóna continuïtat als estudis realitzats en els darrers mesos i centrats en les remuneracions salarials mitjanes, la bretxa salarial o la precarietat. En aquest cas, l’estudi analitza la distribució i la concentració de les rendes obtingudes pels assalariats residents a Barcelona. Aquestes rendes corresponen al salari brut anual que perceben els/les treballadors/es pel seu/s contracte/s abans de les retencions a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de les cotitzacions a la Seguretat Social.

L’anàlisi es centra en el període 2010-2015 i enllaça, per tant, el tram final de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica. Per a la seva elaboració, es fa servir la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL), un conjunt dades extretes dels registres de la Seguretat Social, completada amb dades fiscals procedents de la Agencia Tributaria (AEAT) i del Padró continu.

L’estudi incorpora una mirada sintètica a la desigualtat salarial a les grans ciutats espanyoles. D’entrada, els treballadors de Madrid i Barcelona són els que reben els salaris més alts. Les dues úniques ciutats de més d’un milió d’habitants tenen remuneracions mitjanes al voltant dels 30.000 euros/any, a distància de les altres set grans ciutats analitzades, els residents de les quals reben uns salaris mitjans d’entre 20.000 i 25.000 euros.

D’entre les grans ciutats espanyoles, Saragossa és la menys desigual en termes salarials, en part perquè allà els salaris baixos són relativament alts. La més desigual és Madrid, on els salaris alts escalen molt amunt. En comparació, els salaris a Barcelona estan en la zona alta en termes de remuneracions mitjanes i en una zona intermèdia quant a desigualtat i bretxa salarial entre homes i dones.

Resumim els resultats més destacats de l’estudi:

– El salari mitjà dels residents a Barcelona és 28.861 euros bruts anuals (any 2015). És un valor superior en un 23,7% a la mediana [2], i això vol dir que la meitat dels assalariats i assalariades de Barcelona van guanyar menys de 22.676 bruts anuals l’any 2015.

– El 32,4% dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista. Entre els menors de 30 anys, aquest percentatge s’eleva fins al 64,7%.

– La distribució dels salaris a Barcelona és asimètrica: hi ha un gran nombre de salaris amb valors propers i inferiors a la mitjana, i pocs amb valors molt alts.

– La bretxa salarial entre homes i dones s’ha reduït lleugerament entre 2010 i 2015. Per altra part, els salaris de les dones es distribueixen de manera més equitativa que els dels homes.

– Entre 2010 i 2015 els salaris mitjans s’han reduït un 6,5% en termes reals.

– En el mateix període, la dispersió salarial entre els/les que guanyen més i els/les que guanyen menys ha augmentat un 4,8%. Els salaris baixos són els que més han retrocedit, mentre que la dispersió en la part alta de l’escala salarial (salaris alts comparats amb salaris mitjans) s’ha mantingut força estable.

– L’augment de la desigualtat salarial ha coincidit amb un procés de reforma del mercat laboral orientat a incrementar l’ocupació (reformes laborals de 2010 i, sobretot, de 2012). La reforma coincideix amb un augment de la temporalitat i de la precarietat, que han derivat en un agreujament de la desigualtat intergeneracional, de la bretxa entre treballadors que tenen un contracte laboral antic i els que tenen un de nou, i de la bretxa entre els treballadors que tenen i els que no tenen feina estable.

– Els llocs de treball creats durant la recuperació no han assolit encara el nivell de remuneració ni l’estabilitat dels llocs de treball que es van destruir durant la crisi. En part, aquestes diferències són devaluacions salarials que han patit els que romanen ocupats, però també s’expliquen per variacions en la composició de la força laboral.

– En comparació amb altres grans ciutats espanyoles, els salaris a Barcelona estan en la zona alta en termes de remuneracions mitjanes i en una zona intermèdia quant a desigualtat i bretxa salarial entre homes i dones.

– D’entre les grans ciutats espanyoles, Saragossa és la menys desigual en termes salarials, en part perquè allà els salaris baixos són relativament alts. La més desigual és Madrid, on els salaris alts (percentil 99) escalen molt amunt.


[1] Mileurista en aquest informe vol dir que guanya menys de mil euros nets, que en brut ja indica que és una forquilla que pot anar dels 14.000 als 16.800

[2] La mediana és el valor de la distribució que, ordenada de menys a més, ocupa la posició central.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Contacto: barcelonaaldia21 (arroba) gmail.com

Subir ↑