Barcelona va guanyar prop de 15.000 habitants l’any 2016

El Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona presenta les dades i l’anàlisi estadística de la població resident a la ciutat de Barcelona segons la lectura del Padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2017.

Barcelona ha augmentat la seva població en 14.710 persones respecte l’1 de gener de 2016 i se situa en 1.625.137 habitants empadronats a 1 de gener de 2017. En termes relatius l’increment és del 0,9%.

S’ofereixen els indicadors essencials per conèixer l’estructura de la població, desagregats segons les diferents divisions territorials de la ciutat (districte, barri i secció censal), i segons característiques demogràfiques com el sexe, l’edat, el lloc de naixement, la nacionalitat, la titulació acadèmica, els anys d’alta al municipi i el nombre i característiques de les persones que conviuen al domicili.

Entre els dades curioses o destacades hi ha que en els darrers dos anys és que la mitjana d’edat s’ha estabilitzat en 44 anys exactes, que continua l’increment de la població infantil i que el nombre de persones centenàries arriba a les 767, 65 més que l’any anterior.

Aquest any per primer cop s’ha realitzat l’estadística dels noms més freqüents de la població resident i s’ha creuat segons la dècada de naixement.

El noms més comuns entre els homes empadronats a 1 de gener de 2017 són Antonio, José, Jordi, Manuel i David. Aquests noms han anat variant segons la dècada de naixement. Per exemple, entre els nascuts abans de 1950 el nom més comú és José, a les dècades dels 50’s i 60’s és Antonio, a les dels 70’s i 80’s David, i a partir dels 90’s és Marc.

El noms més comuns entre les dones empadronades a 1 de gener de 2017 son María/Maria, Montserrat, Carmen, Marta i Núria/Nuria. El de les nascudes abans de 1940 és Maria. A la dels 40’s és Carmen, a la dels 50’s i 60’s és Montserrat, a la dels 70’s Marta, a la dels 80’s i 90’s Laura, a la dels 2000 Maria i després de 2010 és Martina.

Com en anys anteriors s’ha fet una anàlisi aprofundida de la població amb nacionalitat estrangera resident a la ciutat. Pel que fa a l’origen de la població, poc més de la meitat dels veïns i veïnes de Barcelona han nascut a la ciutat.

Pel que fa a l’origen de les persones amb nacionalitat espanyola que viuen a Barcelona però no hi ha nascut, en el primer lloc, i força destacat, es troba el municipi de Madrid, seguit de les principals ciutats catalanes -especialment les metropolitanes i les capitals territorials- entremesclades amb les ciutats espanyoles més grans i alhora properes, com Zaragoza i València, i de ciutats andaluses com Sevilla, Granada i Málaga.

Pel que fa al pes de la població estrangera, a Barcelona residien, a 1 de gener de 2017, 288.675 estrangers, equivalents al 17,81% de la població, un 7,8% més que al gener de 2016. Les nacionalitats que més han augmentat, en termes absoluts són Itàlia (2.279), Xina (1.418), Hondures (1.279), Veneçuela (1.249) i Colòmbia (1.129). De les nacionalitats que més creixen a Barcelona, 2 són de les que tenen més demanda de refugi– Hondures i Veneçuela.

Quant a la composició de la població estrangera, el més significatiu és que segueix mantenint una forta diversitat. Com en anys anteriors, segueix sent Itàlia la nacionalitat estrangera més freqüent entre els residents. Però per primer cop la xinesa ha superat a la pakistanesa i es posiciona com a segona nacionalitat més freqüent.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Contacto: barcelonaaldia21 (arroba) gmail.com

Subir ↑