30-7-2026 / La Subcomissió d’urbanisme de Barcelona, que reuneix la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la capital catalana, ha aprovat definitivament avui la modificació de planejament que farà possible la rehabilitació, ampliació i reconversió del Palau Marcet, un edifici de finals del segle XIX protegit i actualment en desús després del tancament del cinema Comèdia, en el nou Museu Carmen Thyssen.

Únete al canal de WhastApp de Barcelonaaldia.com

En concret, s’ha modificat tant el Pla General Metropolità (PGM) com la fitxa corresponent a l’edifici del Pla Especial de Patrimoni de Barcelona per possibilitar-ne l’adequació al seu nou ús com a equipament sociocultural d’abast metropolità.

“Aquesta modificació de planejament permetrà la recuperació, la rehabilitació i posada en valor d’un edifici protegit, actualment sense ús, que forma part del patrimoni històric de Barcelona, per donar-li una nova vida com a centre museístic i cultural de primer nivell en ple centre de la ciutat”, ha valorat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

El Palau Marcet, situat a la confluència entre el Passeig de Gràcia i l’avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes està catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL). L’edifici s’inclou també en l’àmbit de dos entorns de protecció més, com són, d’una banda, les edificacions de les quatre cantonades que conformen l’encreuament d’aquests dos carrers.

De l’altra, forma part del Conjunt especial de l’Eixample i del Sector de Conservació de l’Eixample, catalogat també com a conjunt urbanísticament protegit en tant que reuneix valors historicoartístics, estètics o tradicionals rellevants. La titularitat del sòl és privada i el sostre edificat actual és 6.659 m², dels quals 5.596 m² sobre rasant.

Les modificacions de planejament aprovades avui permetran donar al Palau l’ús d’equipament i destinar-lo a allotjar el futur museu Carmen Thyssen Barcelona, una peça sociocultural estratègica, d’interès i projecció urbana. Així, la modificació del PGM canvia la qualificació urbanística de la parcel·la per fixar el caràcter metropolità o estructurant de l’equipament sense incrementar el sostre edificable.

L’edifici es destinarà única i exclusivament a l’ús sociocultural, però s’admeten activitats complementàries que siguin compatibles amb l’ús de museu i amb els valors patrimonials de l’edifici fins a un màxim de 1.700 m² de sostre, el 18% del total destinat a equipament sobre rasant. Pel que fa a l’espai sota rasant o soterrani, es podrà ocupar tota la parcel·la, sempre que no afecti a la conservació dels elements protegits. Més avall del primer soterrani, les plantes podran destinar-se a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici, cambres cuirassades i similars.

També s’hauran de restaurar les façanes de l’edificació original (inclosa l’ampliació dels anys 30) amb materials, tècniques i cromatismes originals, i restituir la composició de la façana del xamfrà d’acord amb la documentació històrica. El catàleg de patrimoni obliga a mantenir les façanes i la coberta a dues aigües de l’edifici original.

Pel que fa a l’augment del volum en alçada, es proposa una volumetria de configuració flexible, amb una alçada màxima que s’ha determinat en referència a les dels edificis veïns. La documentació inclou un estudi detallat de la proposta volumètrica en relació tant amb l’edifici existent com amb els edificis veïns i els de les cantonades de les illes confrontants.

El projecte d’edificació haurà de sotmetre’s a la valoració de la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixample, com també a la del Departament de Patrimoni arquitectònic, històric i artístic.