11-8-2026 / L’Ajuntament de Barcelona continua avançant en el desplegament del Pla de Videovigilància amb la instal·lació de nou càmeres al Passeig del Born, onze als Búnquers del Carmel, 30 a l’Anella Olímpica, 19 al Parc de Pegaso, i 30 a la Fira de Bellcaire i Fort Pienc.
Tots aquests són espais d’elevada afluència que se sumaran a la xarxa de càmeres de seguretat ciutadana de la ciutat.
Les noves autoritzacions complementen la fase 2 i 3 del Pla de Videovigilància i representen un pas important en l’expansió de la videovigilància policial a punts especialment sensibles de la ciutat des del punt de vista de la seguretat, la convivència i la gestió de grans concentracions de persones. Amb aquestes incorporacions, Barcelona continua desenvolupant un model basat en la prevenció i la capacitat de resposta davant incidents a l’espai públic.
D’altra banda, l’Ajuntament ja ha obtingut l’informe favorable de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya per a la instal·lació de càmeres de videovigilància en diversos espais de Nou Barris, concretament al Parc de la Guineueta, la plaça d’Àngel Pestaña i la plaça Roja, així com a la plaça Universitat a l’Eixample. Actualment, el consistori resta a l’espera de la resolució d’autorització per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior per poder continuar amb la tramitació dels projectes.
Està previst que aquests aparells estiguin instal·lats abans del 2027.
Aquestes actuacions se sumen a les ja realitzades a la Fase 1 del Pla, en el marc de la qual ja han entrat en funcionament 26 noves càmeres a la plaça de Catalunya i al Front Marítim. A aquestes actuacions s’hi afegeixen els treballs actualment en execució per instal·lar 6 càmeres a l’Avinguda de la Catedral i l’inici de les obres per desplegar-ne 20 més a la plaça Reial.
La primera fase del Pla també contempla la renovació integral del sistema de videovigilància de l’edifici de l’Ajuntament, amb l’actualització de les 30 càmeres actualment operatives, així com la instal·lació de 21 noves càmeres a la Rambla del Raval. En aquest darrer cas, l’inici de les obres civils està previst per al mes de setembre.
Amb les 26 càmeres ja incorporades a la plaça de Catalunya i al Front Marítim, la ciutat disposa actualment de 186 càmeres de videovigilància operatives.
Un pla que arribarà a tots els districtes
El Pla de Videovigilància preveu ampliar de forma progressiva el sistema de videovigilància de la ciutat fins arribar a les 500 noves càmeres distribuïdes en 34 espais l’any 2027 arribant així a les 660. Aquest desplegament arribarà a tots els districtes i permetrà reforçar les eines de prevenció i seguretat disponibles als espais públics.
La incorporació progressiva dels nous dispositius permetrà ampliar la cobertura en aquells espais on els serveis policials han detectat necessitats específiques de seguretat i convivència.
La selecció dels emplaçaments es basa en criteris objectius vinculats a l’anàlisi de la delinqüència, l’existència d’espais vulnerables, la detecció de conflictes greus de convivència i altres indicadors policials i de seguretat. L’objectiu és prioritzar aquells àmbits on la videovigilància pot aportar una major eficàcia preventiva i operativa.
Les càmeres de seguretat ciutadana compleixen una doble funció. D’una banda, tenen un efecte preventiu i dissuasiu davant conductes delictives o incíviques. De l’altra, faciliten les investigacions policials i la recollida d’evidències quan es produeixen fets delictius o incidents greus. En aquest sentit, constitueixen una eina complementària a la presència policial sobre el territori i un recurs de gran utilitat per a la tasca operativa de la Guàrdia Urbana.
Garanties legals i protecció dels drets fonamentals
Tot el desplegament es realitza amb plenes garanties jurídiques i sota el control de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya. La instal·lació de càmeres a la via pública requereix autorització específica de la Generalitat de Catalunya i està subjecta als principis de necessitat, proporcionalitat i mínima intromissió en la vida privada de les persones.
A més, el sistema impulsat per l’Ajuntament no incorpora tecnologies de reconeixement facial ni cap sistema d’identificació basat en intel·ligència artificial. Igualment, la conservació de les imatges i l’accés a les gravacions es regeixen estrictament per la normativa vigent de protecció de dades i de videovigilància policial.
La superfície videovigilada representarà aproximadament el 5,16% del conjunt de l’espai públic de la ciutat una vegada completades les quatre fases previstes. Aquesta dada posa de manifest la voluntat de concentrar els dispositius en aquells espais on existeixen necessitats acreditades de seguretat, mantenint l’equilibri entre la protecció de la ciutadania i la garantia dels drets fonamentals.