7-11-2026 / Els Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal han detingut 50 persones, 48 homes i dues dones, en una investigació contra una organització criminal dedicada presumptament a facilitar l’entrada irregular de persones migrants a l’Estat i a regularitzar de manera administrativa les persones que ja es trobaven al territori mitjançant contractacions laborals fraudulentes.
Per l’estructura i el volum d’activitat detectat, es tracta de la investigació més important que han desenvolupat fins ara els Mossos d’Esquadra contra un entramat criminal especialitzat en la gestió irregular d’autoritzacions de residència i treball de persones migrants.
La investigació ha acreditat l’existència d’una estructura estable, activa des de 2019, jerarquitzada i amb un repartiment definit de funcions, assentada principalment a Catalunya, i amb ramificacions al Pakistan. Els membres actuaven presumptament com a intermediaris entre ciutadans pakistanesos interessats a obtenir autoritzacions de residència i treball, i empresaris disposats a facilitar contractes laborals i documentació instrumental a canvi de contraprestacions econòmiques.
La investigació va començar arran de l’anàlisi de la documentació trobada durant les entrades i escorcolls efectuades a finals de febrer de 2024 en una investigació anterior relacionada amb delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació laboral, contra els drets dels treballadors, contra els drets dels ciutadans estrangers, de blanqueig de capitals, i d’organització criminal.
Una de les entrades es va practicar en una gestoria de Barcelona, on l’investigat principal d’aquella causa havia tramitat expedients fraudulents de contractació en origen i contractes laborals falsos.
L’anàlisi forense dels equips informàtics intervinguts va permetre detectar l’existència d’una organització criminal nova amb integrants establerts a Barcelona i la seva àrea d’influència, així com amb col·laboradors ubicats al Pakistan.
Captació de persones al Pakistan i simulació de relacions laborals
Segons la investigació, l’organització captava persones al Pakistan interessades a traslladar-se i treballar a Espanya. Oferia a aquestes persones la possibilitat d’obtenir un visat de treball i una autorització de residència a canvi de quantitats econòmiques elevades.
En paral·lel, la xarxa també s’adreçava a persones que ja es trobaven al territori en situació irregular i que buscaven regularitzar-la mitjançant contractes laborals simulats.
Per fer-ho possible, els investigats presumptament confeccionaven documentació necessària per tramitar expedients de contractació en origen, incloent-hi registres civils i altres documents requerits en els procediments administratius. Així mateix, comptaven amb la participació d’empresaris que aportaven les seves empreses com a destinació laboral dels treballadors i facilitaven la documentació requerida per tramitar els expedients.
La investigació ha constatat que l’organització assumia totes les fases del procés, des de captar les víctimes i fer d’intermediaris amb empresaris, fins a tramitar els expedients i la formalitzar els contractes de treball.
Beneficis econòmics i contractacions fictícies
Els investigadors han acreditat que l’activitat il·lícita generava beneficis econòmics importants per als membres de la xarxa. Les persones que es trobaven al Pakistan abonaven quantitats que podien arribar als 30.000 euros per obtenir el visat, la documentació administrativa, l’empadronament i el contracte de treball necessari per accedir al territori estatal.
🔎Una investigació de la DIC per tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació laboral, del 2024, ha permès desmantellar la xarxa criminal més gran investigada fins ara per @mossos, que gestionava l’entrada irregular de persones migrants al territori.
50 persones detingudes. https://t.co/SoAaxRK91x
— Mossos (@mossos) November 7, 2026
D’altra banda, les persones que ja es trobaven a Espanya en situació administrativa irregular pagaven fins a 8.000 euros per accedir a contractes de treball simulats que els permetessin iniciar processos de regularització.
Els empresaris participants també percebien contraprestacions econòmiques per facilitar les empreses o la documentació laboral requerida per als expedients.
Entre març de 2022 i juliol de 2023 l’organització hauria tramitat un total de 224 expedients de contractació en origen, dels quals 108 van obtenir una resolució favorable. Només pels 108 expedients favorables analitzats, els investigadors estimen que l’organització podria haver obtingut més de 3,2 milions d’euros. Aquesta xifra no inclou, però, els expedients denegats o arxivats, ni tampoc les tramitacions vinculades a persones que ja es trobaven a Espanya.
La investigació ha constatat que en alguns casos les persones contractades acabaven desenvolupant activitats laborals en condicions precàries o properes a l’explotació laboral. En altres casos, la relació laboral era merament fictícia i finalitzava poc després d’obtenir les autoritzacions administratives o, fins i tot, no arribava a materialitzar-se.
12 membres de l’organització criminal i 62 empresaris investigats
Les gestions d’investigació han identificat12 presumptes membres de l’organització criminal. Aquests assumien funcions de captació, intermediació, gestió documental i coordinació de les diferents fases necessàries per tramitar els expedients fraudulents.
Així mateix, els investigadors han identificat fins a 62 empresaris vinculats a activitats econòmiques diverses, entre les quals hi ha establiments d’alimentació, negocis de restauració, empreses de reformes o tallers mecànics, que presumptament haurien facilitat les seves societats mercantils per tramitar irregularment els expedients de contractació necessaris per obtenir les corresponents autoritzacions administratives
Dispositiu policial desenvolupat en dues fases
El dispositiu policial s’ha efectuat en dues fases els dies 26 i 27 d’octubre, i ha comptat amb la participació de 81 efectius de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), sobretot de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans (UCTEH) i de l’Àrea Central de Crim Organitzat (ACCOR).
La majoria de les detencions s’han practicat a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, així com a Sabadell, Terrassa, Vic, Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
El conjunt de la investigació ha permès detenir 7 presumptes membres de l’organització criminal, tres dels quals han ingressat a presó. Pel que fa als empresaris presumptament relacionats amb les tramitacions fraudulentes, els investigadors n’han detingut 43.
Als presumptes membres de l’organització se’ls atribueixen delictes de pertinença a organització criminal, contra els drets dels ciutadans estrangers i de falsedat documental. Quant als empresaris detinguts, se’ls atribueixen presumptes delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i de falsedat documental.
La investigació, tutelada per la plaça 27 secció d’instrucció del Tribunal d’Instància de Barcelona i per la Fiscalia de Tràfic de Persones i Estrangeria de Barcelona, continua oberta i no es descarten noves detencions o actuacions policials relacionades amb els fets investigats.
Lluita contra el tràfic d’éssers humans
Aquest tipus d’activitats delictives sovint afecten persones que es troben en situacions de vulnerabilitat i, en conseqüència, poden facilitar l’aparició de situacions d’explotació laboral o de tràfic d’éssers humans.
Els Mossos d’Esquadra reforcen la lluita contra el tràfic d’éssers humans i posen a disposició de la ciutadania dos canals de contacte: el correu stopexplotacio@mossos.cati un codi QR que porta al següent enllaç (en anglès, castellà i català) que permeten contactar de manera ràpida i directa amb la policia per aportar informació sobre possibles casos de tràfic d’éssers humans o situacions d’explotació.
En molts casos, les víctimes es troben en situacions de vulnerabilitat, marcades per l’aïllament social, el desconeixement dels recursos d’assistència existents, les barreres idiomàtiques o les amenaces i coaccions que exerceixen els seus explotadors. La informació que aporta la ciutadania resulta, per tant, essencial per identificar-ne possibles casos, activar els mecanismes de protecció i garantir l’assistència adequada a les persones afectades.